Durga Puja 2026 · Barcelona

QUI ÉS ELLA, DE VERITAT?

No només una deessa. Una filla que torna a casa.

En la història amb què creixen la majoria de bengalís, Durga no és només la guerrera de deu braços que derrota el dimoni Mahishasura. També és Uma: una filla casada que torna a casa dels pares un cop l’any, amb quatre fills, durant cinc dies sorollosos, caòtics i ben menjats, abans d’haver-se’n d’anar una altra vegada.

Això és el que arriba en silenci en un pandal, més que qualsevol himne. Un retorn a casa, vestit de mite. Qui se n’ha anat de casa per sempre ho entén de seguida.

Scroll

MÉS CULTURA QUE RELIGIÓ

La Durga Puja de Calcuta no es celebra a porta tancada. Es construeix en públic, a mà, per a tothom.

Mesos abans dels cinc dies, els artesans de Kumartuli ja donen forma a cares d’argila i palla. Els barris no competeixen pel ritu, sinó per l’art: disseny del pandal, llum, tema, i converteixen carrers sencers en galeries a l’aire lliure per on pot passar qualsevol, sigui quina sigui la fe. És tant un festival d’ofici i organització comunitària com d’oració.

Reconegut per la UNESCO

El desembre del 2021, la UNESCO va inscriure «Durga Puja in Kolkata» a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: no només com a observança religiosa, sinó com un festival urbà d’art públic i comunitat que reuneix persones de fes, oficis i orígens diversos.

EL QUE SIGNIFICA PER A NOSALTRES, AQUÍ

A Barcelona, el paral·lel s’escriu sol.

Cada bengalí a la nostra puja ha estat, en algun moment, qui se n’anava de casa per sempre: per una feina, un títol, una parella, una altra vida. Durant cinc dies d’octubre, a la sala que trobem en aquesta ciutat, ens toca l’altre costat d’aquesta història: ens donen la benvinguda, en veu alta, persones que se senten família, encara que la majoria les hagis conegut aquí.

Per a això són aquests cinc dies. El ritu importa. La comunitat importa més.